Ajuntament. Resultats de la segona Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB).
Els resultats de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) del 2020 mostren una baixada del risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població barcelonina, mentre que la dada registrada el 2017 era del 23,8%. L’estudi, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials, permet quantificar i caracteritzar la població, les llars i els habitatges de Barcelona.
L’enquesta descriu les característiques sociodemogràfiques de les barcelonines i els barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu amb precisió les condicions materials en què viuen les llars i les persones que hi resideixen.
La segona edició de l’enquesta es va fer entre el 16 de novembre de 2020 i el 24 de febrer de 2021. En total, la mostra s’ha fet a partir de 10.787 edificis i la resposta completa al qüestionari que han fet 4.671 habitatges, 4.552 llars i 11.092 persones.
Els principals resultats de l’ESDB són:
El nombre de llars és de 751.378, amb una mitjana de 2,42 persones per llar i un total d’1.783.556 persones residents (101.238 persones més que en l’edició anterior, un 6% més). El nombre d’habitatges buits o amb altres usos no residencials ha passat de 31.903 l’any 2017 a 29.613 l’any 2020, un 7,2% menys.
Un 5,1% dels residents no estan empadronats a Barcelona, 90.171 persones. Aquesta xifra s’enfila fins al 14% entre els joves d’entre 25 i 34 anys. El 49,6% dels residents han viscut sempre a la ciutat, mentre que en l’edició anterior el percentatge era del 55,6%. El 51% de la població d’entre 25 i 34 anys fa menys de 10 anys que viu a la ciutat.
Pel que fa a la composició de les llars, les multillars representen el 3,5% del total de llars de la ciutat (2,8% en l’edició anterior), i el 4,2% de les persones entrevistades viuen en aquest tipus de llar. A Ciutat Vella el percentatge puja al 8%, mentre que a Sant Andreu és només de l’1%. Les llars unipersonals disminueixen fins al 24%, i disminueixen també les llars monoparentals, que passen del 4,9% al 4,3%. En el 35,5% de les llars el sustentador principal és una dona.
Característiques de la població i del treball
De la població total d’1.783.556 persones, 908.647 són dones, i 874.909, homes. El 15,4% té nacionalitat estrangera i el 21,5% ha nascut a l’estranger. Pel que fa al nivell d’estudis, un 44,9% en té d’universitaris, mentre que el percentatge detectat en la primera enquesta, realitzada fa 5 anys, era del 38,9%.
Les persones ocupades pugen de 739.800 a 849.300, el 55% del total, i un 78,2% són assalariades. La taxa d’atur se situa en el 13,5%, gairebé un punt més en relació amb l’edició anterior, i la mitjana de mesos de recerca de feina per a les persones aturades s’ha reduït un 38,5% i ha passat de 26,2 a 16,1 mesos.
Nivell de renda, pobresa i exclusió social
El 21,7% de la població barcelonina es troba en situació de risc de pobresa relativa (44% a Ciutat Vella i 11,3% a Sarrià – Sant Gervasi), cosa que millora la registrada el 2017, que era del 23,8.
El risc de pobresa relatiu afecta el 22,1% de les dones i el 21,3% dels homes, i els menors de 0 a 15 anys són el grup de població que presenta les taxes de pobresa més elevades (27,6%). Gairebé 4 de cada 10 llars monoparentals es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb un risc més elevat.
Millora lleugerament la dada relativa a la privació material severa (PMS), que recullen un seguit d’indicadors com la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any o de fer front a una despesa imprevista de 700 euros. Se situa en un 6,9% de les llars, mentre que el 2017 afectava el 7,5% de les llars.
El 36,3% de les llars tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills i filles.
Habitatge
L’opció de lloguer passa del 38,2% al 40,1%, davant el 55,8% que tenen l’habitatge en propietat. El preu mitjà del lloguer és de 802,3 euros, que oscil·la entre els 539 euros de Nou Barris i els 1.107 de Sarrià – Sant Gervasi.
El 92,4% de les llars tenen connexió a internet (10 punts més que el 2017), el 85,2% té ordinador (5 punts més que el 2017) i el 68% disposa de calefacció (6,5 punts més que el 2017). Més d’un 40% de les persones grans o en situació de dependència o mobilitat reduïda viuen en habitatges sense ascensor.
Estat de salut i autonomia personal
Només un 3,8% de la població afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent, una taxa que només s’enfila fins al 16,6% en la franja de les persones de més de 75 anys.
L’11,6% de la població declara que té alguna limitació de l’activitat per motius de salut, i un 6,3% assegura que necessita ajuda.
Solitud no volguda
Com a novetat, l’enquesta aborda la percepció de soledat de la població. El 77% de la població no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint. El sentiment de soledat és més acusat entre les persones grans i també entre les persones que viuen en llars amb poc recursos.