-
- Fotogrametria del Laberint d’Horta. Autors: O. Varas – Solumetrics
-
- Vista de la intervenció arqueològica. Autors: J. Llaberia – O. Varas
-
- Vista de la intervenció arqueològica. Autors: J. Llaberia – O. Varas
Espais verds. El projecte de recuperació historicopaisatgística posa al descobert l’estructura del 1791.
El sistema de reg original del Laberint d’Horta, del 1791, s’ha pogut entendre millor gràcies a una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recuperació historicopaisatgística del parc. Les troballes han confirmat que el primer sistema de reg es feia per inundació, aprofitant el desnivell de terreny.
La intervenció arqueològica ha permès localitzar, a l’angle est, el punt d’entrada de l’aigua, que arribava a un distribuïdor que la repartia pels diversos parterres. A partir d’aquest punt l’aigua anava davallant per dins els parterres dels xiprers fins a la sortida a l’angle sud, aprofitant un desnivell de 2,37 metres. Canalitzacions obrades comunicaven els 57 trams, tots ells amb una entrada a la part més alta i una sortida a la part més baixa.
El parc del Laberint d’Horta és un conjunt de jardins de 54 hectàrees que ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs. Els primers jardins daten del 1791, i van ser obra del jardiner francès Devalet, del mestre d’obres català Jaume Valls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti, els quals van rebre l’encàrrec per part de Joan Desvalls, el marquès.
La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys setanta del segle XX, en què va passar a mans de l’Ajuntament. L’any 1971 es va inaugurar com a parc públic i el 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que va convertir l’espai en un jardí museu.