Grec 2025. La programació teatral del Grec 2025 aplega muntatges firmats pels grans talents de l'escena mundial, però també una pluja de petites joies, moltes de companyies locals.
La programació teatral del Grec 2025 aplega muntatges firmats pels grans talents de l'escena mundial, però també una pluja de petites joies, moltes de companyies locals.
La doble vocació del Grec Festival de Barcelona, la de servir d’aparador dels grans espectacles del circuit internacional, però també incentivar i mostrar el talent local, està més clara que mai en la programació teatral d’enguany. Del 26 de juny al 31 de juliol, convoca a l’escenari noms tan coneguts com els de Declan Donnellan, Milo Rau o Tiago Rodrigues i, a la vegada, una tria de noms a descobrir o d’espectacles nous de creadors coneguts.
Entre les propostes de grans referents de l’escena internacional i, per ordre cronològic, una de les companyies de titelles més afamades del món, la Handspring Puppets Company de Sud-àfrica i l’il·lustrador i cineasta William Kentridge tornen a dur a l’escenari una versió renovada d’un muntatge mític que ja havien estrenat els anys noranta: Faustus in Africa! (a la imatge. Foto: Fiona Mcpherson). Goethe, el colonialisme i aquest amor que tots li tenim al benefici ràpid pugen a l’escenari a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure els dies 27 i 28 de juny.
El periple internacional continua al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 6 de juliol, quan veurem la novel·la de Michael Cunnigham The hours portada a escena per l’Internationaal Theatre Amsterdam Ensemble, sota la direcció de la noruega Eli Arbo i amb la Virginia Woolf i l’esperit de la Senyora Dalloway a l’escenari. I, si l’any passat ja vau veure el primer lliurament de Cadela força, segurament no us voldreu perdre The Brotherhood, segona part de la trilogia sobre violència sexual de Carolina Bianchi Y Cara de Cavalho que promet un cop més emocions fortes sobre l’escenari del Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) els dies 11 i 12 de juliol. El mateix espai acull els dies 16 i 17 les representacions de Moeder Courage, a càrrec de Lisaboa Houbrechts i el KVS belga, un Brecht que busca llenguatges del nostre temps per parlar d’aquesta guerra que avui tenim tant present.
Al Teatre Grec, Declan Donnellan i Nick Ormerod continuen amb la seva col·laboració amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico portant a escena Los 2 Hidalgos de Verona. Check by Jowl i els clàssics, un cop més de la mà, al Teatre Grec les nits del 18 i 19 de juliol.
Entre els grans del teatre modern, Milo Rau és un dels qui més intensament han explorat la violència sobre els escenaris. Ho continua fent, aquest cop amb nens i nenes en escena. La canalla, en un espectacle de gran duresa, és tan víctima com botxí. És Medea’s Kinderen, el 21 i 22 de juliol, al Teatre Lliure Montjuïc.
Mami, de Mario Banushi, ens descobrirà un creador albanès que triomfa a Grècia i Europa i que, a l’escenari del Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany; 22 i 23 de juliol) evoca la pròpia infantesa i la seva relació particular amb la maternitat.
El recinte del Teatre Grec acull igualment (28 i 29 de juliol) la nova posada en escena d’un muntatge de Tiago Rodrigues, un director portuguès que va passar amb gran èxit pel Grec fa uns anys (By heart; Grec 2019) i que ara recrea amb la Comédie Française la història d’una actriu que interpreta un personatge paral·lel a la seva existència. És Hécube, pas Hécube, de l’actual director (el primer no francès) del Festival d’Avinyó.
Perles locals
Però, a més dels grans noms internacionals, la programació teatral acull grans cites protagonitzades per companyies barcelonines, catalanes i de l’estat. Si La Jarra Azul tanca enguany la trilogia sobre l’exili fent salpar en escena el vaixell Massilia (Teatre Akadèmia, del 18 de juny al 6 de juliol), La Perla 29 i el seu director, Oriol Broggi, porten al Teatre la Biblioteca (del 25 de juny al 26 de juliol) un nou muntatge de La Tempestat de Shakespeare, amb Lluís Soler fent de Pròsper. Minimalisme i feina actoral.
De la barcelonina Emma Riverola, podreu veure Clavells (Teatre Goya; 25 de juny a 6 de juliol; amb la també barcelonina Sílvia Marsó) i de la figuerenca Helena Tornero, podreu veure a la Sala Beckett (del 26 de juny al 27 de juliol) Tu em vas prometre una història d’amor. Es pot escriure o no una història d’amor en aquest segle XXI en què vivim?
Mentrestant, el Teatre Poliorama acollirà un cicle de tres muntatges amb la intenció declarada d’oferir suport a les companyies valencianes, l’activitat de les quals es va veure afectada per la dana d’aquest any 2025. Del 25 al 29 de juny, es representa Waterloo; del 30 de juny al 4 de juliol, Hoy no estrenamos; i, del 7 a l’11 de juliol, L’últim ball.
El nou muntatge de Ferran Madico titulat El somni de la senyora Macbeth (Teatre La Gleva; del 27 de juny al 7 de juliol) i l’adaptació a escena que ha fet Pau Roca de la novel·la breu d’Edouard Louis Qui va matar el meu pare? (Heartbreak Hotel; 1, 2 i 3 de juliol són altres propostes d’una programació dins la qual s’estrena l’última peça de Josep Maria Miró, El Monstre (Sala Beckett, del 3 al 27 de juliol) i de Sergi Pompermayer (Grand Canyon; del 6 de juliol al 3 d’agost, a La Villarroel) i en la qual Josep Maria Pou ens regalarà una fabulosa interpretació posant-se en la pell d’un autor en problemes a Gegant (Teatre Romea, del 5 de juliol, al 3 d’agost).
També Lluïsa Cunillé estrena muntatge, amb Xavier Albertí, a la Sala Atrium, on es representa Compto cada passa sobre la meva terra del 14 al 22 de juliol. Serà una de les moltes perles del festival, com Manual per a éssers vius, espectacle amb el qual La Mula us farà ballar el cap al CCCB els dies 17 i 18 de juliol, o com la Història de l’amor que l’Agrupación Senyor Serrano explica amb el seu llenguatge únic al Teatre Lliure de Gràcia del 18 al 20 de juliol.
L’escena en castellà porta al Grec dues grans companyies. Una és La tristura que, a Renacimiento (Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver; 5 i 6 de juliol) projecta una mirada sobre la democràcia espanyola. L’altra és el Centro Dramàtico Nacional, que duu al Teatre Lliure de Gràcia els dies 11 i 12 de juliol el text de Roberto Martín Maiztegui Los Brutos, sobre tot allò que descartem a la vida.
Experiments sardanístics (Sardana Superstar, d’Arnau Tordera I; Teatre Condal; del 2 al 6 de juliol); visions crítiques a les classes benestants (Decadència, d’Steven Berkoff a la Sala Atrium, amb direcció de Glòria Balañà i Altimira, de l’1 al 27 de juliol); surrealisme escènic amb Los Torreznos (La Gente, Antic Teatre, del 24 al 27 de juliol, no us perdeu tampoc a Kika Superputa del 3 al 6 de juliol al mateix escenari!) formen part de la programació. També hi haurà produccions musicals com la que implica la productora Indi-Gest, la Banda Municipal de Barcelona dirigida per José Rafael Pascual i una pila d’actors i actrius de la ciutat. És La nit del Músic Alt, que indaga en els orígens i la història del gènere musical. Serà al Teatre Grec, sota les estrelles, el dia 25 de juliol. Cites imperdibles amb mites de l’escena com Carme Sansa (Cartes d’amor; a La Villarroel, el 28 de juliol), o la revisió de l’Odissea d’Alberto Conejero vista pel director Moreno Bernardi (Sala Atrium, 29, 30 i 31 de juliol) completen les propostes teatrals del programa.
Paral·lelament, un seguit de museus i espais patrimonials de la ciutat són escenari de cites comissariades per les fàbriques de creació barcelonines a càrrec dels artistes que acullen. És Creació i Museus, un cicle que inclou els espectacles Assemblea coral ocellaire, d’Elena Maravillas (Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona; 27 de juny); Dissenyar connexions, de la Cia Pagans (DHUB – Disseny Hub Barcelona; 2 i 3 de juliol); Double Beat, de Rubén Ramos Nogueira (Museu de la Música; 4 i 5 de juliol); Naturstudium III, de Luis Tabuenca i Les Percussions de Strasbourg (Oliva Artés. Museu d’Història de Barcelona; 5 de juliol), o Picassa, de Lorena Nogal (Museu Picasso; 6 i 7 de juliol).
Els espectadors més joves hauran de consultar, finalment, la programació del Sant Andreu Teatre (Fènix. L’ocell de foc, de La Maquiné; 10 i 11 de juliol i Marceline, el 18 de juliol; la història real d’un pallasso que no sabíeu que existia) o venir a l’Espai Lliure, a Montjuïc, per veure Gènesi, d’Oriol Bellvitge, premi de l’Institut del Teatre, entre altres propostes de teatre per a tots els públics.
Si no us voleu perdre cap espectacle del Grec 2025 Festival de Barcelona, consulteu la programació completa i feu la vostra tria.