WP Druida

Les obres de reforma de la Rambla han deixat al descobert un fragment de l’antiga muralla que envoltava la ciutat del segle XIV. Les troballes aporten informació valuosa sobre la vida quotidiana en la Barcelona medieval.

Les restes han aparegut quan s’estava excavant el sector de la Rambla situat en la zona del Santa Mònica, on s’ha trobat aquest fragment de muralla. Es calcula que quan acabin els treballs arqueològics s’haurà pogut documentar prop de cent metres de la muralla al llarg de la Rambla.

L’arqueòloga Irene Cruz dirigeix unes excavacions que han deixat al descobert un tram de la muralla del segle XIV de 44,88 metres, amb una amplada màxima de 2,90 metres, i també una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres.

S’està treballant a la zona des de mitjan juliol, mirant d’estudiar la fonamentació de la muralla mitjançant excavacions mecàniques superficials alternades amb sondejos manuals. Així, es documenten aquestes estructures constructives, però, de passada, s’obté també informació abundant i valuosa sobre la vida quotidiana en aquest espai de la ciutat, fronterer entre la ciutat i els territoris exteriors.

S’han trobat vestigis relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua, que aporten molta informació sobre l’estructura de la muralla i sobre les dinàmiques de la riera que baixava per la Rambla i el seu comportament en temps medievals.

A la banda interior de la muralla, la que està situada a l’interior del recinte, han aparegut elements que parlen de la vida quotidiana a la Barcelona medieval i moderna, ja que han aparegut també restes del segle XVI. Destaca, per curiosa, la troballa d’un petit ase, enterrat envoltat d’un gran nombre d’agulles de bronze.

Pel que fa a l’estructura constructiva, els experts han comprovat que en les muralles es va fer servir un encintat amb morter de calç per segellar les juntes entre els carreus, cosa que ens parla sobre la necessitat que tenia la població de reforçar l’estructura davant unes riuades, que, a la Rambla medieval, es van repetir en moments diversos.

S’ha trobat també una estructura semicircular de grans dimensions (3,5 metres de llarg) de pedra i morter que coincideix amb els plànols de la primera urbanització de la Rambla, a inicis del segle XIX. Es creu que podria ser la capçalera d’un element que assenyalava l’inici del passeig, construït després del 1774 i abans del 1823.

Les noves troballes s’afegeixen a moltes altres de aparegudes durant el projecte de reurbanització, com les restes de l’antic Estudi General de Barcelona (segles XVI-XVIII), de la Real Fundición de Artillería de Bronce (segle XVI) i del sistema de canalitzacions d’aigües netes del segle XVIII. Pel que fa a la muralla, les excavacions fan palesa la importància d’aquest traçat defensiu, construït a mitjan segle XIV i que només va estar actiu unes dècades, fins que la ciutat va bastir la muralla del Raval a finals del mateix segle.

En trams propers, com el de la plaça del Teatre, ja s’havien trobat fragments de la muralla de prop de quinze metres, a més d’una torre. En els pròxims mesos, s’estudiarà un segon tram d’uns cinquanta metres més per completar la documentació. Ambdós conjunts sumaran prop d’un centenar de metres de muralla medieval.